Cap a l''Homo Deus'.



El que permeté que els humans esdevingessin l'spècie més exitosa de la història fou, segons Yuval Noah Harari, la nostra habilitat per construir i mantenir grups al voltant de certes històries de ficció. Dit d'una altra manera, el que conduí l' Homo Sàpiens a imposar-se sobre altres espècies fou la revolució cognitiva i l'aparició de noves formes de pensar i comunicar-se. Harari es pregunta com aconseguí l'Homo Sàpiens crear aquest llindar crític i acabar dundant ciutats que contenien decenes de mils d'habitants i imperis que governaven a cent mils de persones. El secret -respon- fou segurament l'aparició de la ficció. Un gran nombre d'estranys pot cooperar amb èxit si creuen en mites comuns. Per a Harari, mentre més persones creuen en en la mateixa ficció, més segueixen les mateixes regles i poden cooperar. Totes les institucions sobre les que es construeixen la nostra forma de vida són relats, ficcions, fàbules: els drets humans, les nacions, les empreses, els déus. No significa que nosiguin importants; són extremadament importants, perquè sense elles és impossible convèncer a tots de seguir la mateixa llei, la mateixa guerra o els mateixos valors. Aquestes són coses que nosaltres inventem i només existeixen en la nostra imaginació. Altres animals no poden fer això. 

En el segle XXI l'ésser humà enfronta un seguit de desafiaments, entre ells saber gestionar les seves facultats, cada cop més extraordinàries. Per a Harari, la més gran revolució d'aquest segle no serà en l'economia ni en la política, sinó en la nostra pròpia ment. Usarem la biotecnologia i els ordinadors, per potenciar el nostre grau de comunitat i pensament compartit en les nostres diferents cultures i com a espècie la realitat virtual serà part d'aquest nou món que estem construïnt, de la nostra capacitat cada cop més manifesta d'intervenir i dirigir l'evolució de la nostra espècie. Harari assenyala que, segons el tecnohumanisme -variant actualitzada dels vells somnis de l'humanisme evolutiu-, és possible que aquest avenç tecnològic marqui la fi de l' Homo Sàpiens, tal com el coneixem, pel que han d'emprar la tecnologia per crea un Homo Deus, un model humà molt superior, que gaudirà de capacitats físiques i mentals millorades. L´ésser humà es fusionarà amb els ordinadors per formar éssers diferents a nosaltres. És el mateix que veiem avui, però a una escala més gran: les persones s'estan fusionant cada cop més amb els ordinadors i els seus telèfons mòbils. Més i més vides són conduides per una realitat virtual i més i més decisions són preses per algoritmes computacionals: "en les properes dècades, noves tecnoreligions podrien conquerir el mon prometent la salvació mitjançant algoritmes i gens".

Francisco Arenas-Dolz, Dimensiones de la virtualidad, Diálogo Filosófico, Enero/Abril 2017

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

Zombificació.