Educació en competències i pensament màgic



Construir una barca segons la tècnica apresa al llarg d’un procés assaig-error, és un saber «com» fer quelcom que no requereix necessàriament conèixer «què» fa que l’objecte resultant floti efectivament sobre l’aigua. Si li preguntéssim al nostre constructor de canoes «per què» flota la seva embarcació, ens respondria que «perquè» s’ha construït seguint el procediment adequat que ell coneix. Una resposta pròpia encara d’un pensament màgic que barra el pas a qualsevol ulterior explicació racional. Igual que, posem pel cas, la dansa de la pluja ha de seguir amb tota precisió un minuciós ritual per tal que tingui els efectes desitjats. I si no es fa exactament com s'ha de fer, doncs no plourà (i si es fa bé tampoc, és clar, però aquesta seria una altra història).

La destresa del constructor de barques és, certament, un saber competencial: sap «com» fer-les, però no sap «què» fa que flotin. Sap simplement que fent-ho d’aquella manera, la barca flota. Si en canvi, coneixem el Principi d’Arquimedes, potser no sabrem construir barques, però sí que sabrem «per què» aquella barca flota, i un superpetrolier, o els peixos i els submarins entre dues aigües. I estarem manejant nocions teòriques –fluït, pes específic...-, que fan conceptualment possible la seva construcció -quan disposem dels recursos tecnològics al cas-, i que determinaran també els procediments que caldrà seguir i les competències necessàries que caldrà desplegar per tal que la canoa, el superpetrolier o submarí, efectivament flotin. La teoria s’erigeix doncs per damunt de la pràctica i determina les competències, que li estan subordinades.

Xavier Massó i Aguadé, Educació en competències i frau social, Sindicat Professors de Seundària (aspepc-sps) 07/06/2017

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.