La llei i la violència.



... l’acte de soscavar les institucions democràtiques en abusar-ne davant les turbes de què es burlen no és modern del tot. És el que els aspirants a dictadors han fet sempre. (...)

Una vegada i una altra, en societats de tot el món, les normes civilitzades que ens protegeixen de l’anarquia i la violència re­sulten ser perillosament fines. Algunes persones poden estar més disposades que d’altres a la brutalitat, però els impulsos agressius poden ser activats amb sor­prenent facilitat. La petita gelosia o la ­cobdícia simple poden convertir ràpidament els ciutadans normals en agents de la barbàrie. (...)

Aquesta és la raó per la qual els tuits de Trump no són només jocs de paraules. Una vegada que els més alts representants d’una democràcia comencen a agitar la ­violència, la màfia se’n fa càrrec. Els Estats Units no són una excepció: arribat aquell punt, la democràcia morirà.

Ian Buruma, Coqueteig de Trump amb la violència, La Vanguardia 21/07/2017

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

Zombificació.

Nòmades.